MEMÒRIES D'UN TABALETER

Del mateix mode que en l'anterior entrada d'aquest article comentàrem algunes pràctiques interessants de tenir en compte a l'hora d'intentar tenir les nostres canyes en les millors condicions possibles i preservar-les en la mesura que es puga, també convé parlar sobre aquelles accions i hàbits que ens poden ajudar a conservar la nostra dolçaina i evitar-nos problemes. Per a molts dolçainers, el seu instrument és una eina de treball amb la qual han de desenvolupar dia si i dia també el seu ofici, com el martell del fuster, el llegó del llaurador o la paleta de l'obrer de vila, però molts altres estableixen una relació especial amb la seua dolçaina: L'oboè popular que ha pres forma en les terres valencianes és un dels instruments menys mediatitzats que existeixen: no té cap part mecànica ni cap dispositiu directe o accessori que s'intercale entre els moviments del cos de l'executant i el so emès. L'instrument esdevé així una extensió del cos de l&

Al llarg de les diverses entrades que componen aquest article hem fet un repàs d'algunes pràctiques referents especialment a la cura i higiene de l'instrument i dels seus components, com puguen ser la canya i el tudell. Però més enllà d'aquestes intervencions, que considerem necessàries per a mantenir en les millors condicions les nostres eines de treball, és interessant igualment comentar i reflexionar respecte a determinats hàbits, rutines, praxi, accions... que sovint passem per alt però que en cas de meditar sobre ells i prendre les decisions adequades ens poden ajudar a prevenir molts problemes. Parlem de les formes de transport, protecció, guarda, preparació... Molta gent ho considera foteses i aspectes superficials i prescindibles, amb un impacte relatiu poc considerable. Però tenir en compte determinats aspectes i adoptar determinats hàbits costa ben poc, mal no fan, i potser ens ajuden a estalviar-nos algun mal de cap que altre. Un dels temes més interessan

Després de comentar alguns aspectes relacionats amb la neteja i el manteniment del tudell i la canya ha arribat l'hora de parlar sobre la higiene de l'instrument. A aquest respecte cal fer una diferenciació clara pel que fa al material amb qu è està construïda la dolçaina. Fins fa unes poques dècades , la fusta ha estat exclusivament la matèria prima emprada per a la fabricació de les dolçaines . Tradicionalment s'empraven fustes autòctones com les provinents d'arbres talment l'albercoquer, el cirerer, la perera , el ginjoler ... Posteriorment es popularitzaren altres fustes d'origen for à com el palissandre (conegut popularment pel castellanisme palosanto ), el banús, el granadillo negre... Però des de fa uns anys -aproximadament des de meitat de la primera dècada del segle XXI- s'ha n començat a comercialitzar dolçaines fabricades amb material sintètic, concretament amb reina plàstica . Malgrat haver-hi documentats a principis de segle alguns intent