MEMÒRIES D'UN TABALETER

Dintre del col·lectiu dels dolçainers i tabaleters hi ha certes polèmiques què romanen com un mal de cap latent. I de tant en tant esclaten: una entrevista, un comentari, un a publicació... són suficient motiu per obrir a la caixa dels trons i desencadenar-se les més agres polèmiques a les xarxes socials i els debats de ca s inet. Això n o obstant, sol ocórre r què poca llum surt d'aquestes discussions . Bàsicament els polemistes es dediquen a gratar superficialment la qüestió , a simplificar els postulats a rebatre i , sobretot, a recórrer a l' argumentum ad hominen per tal de desacreditar les afirmacions envers les quals es vol mostrar discrepància. Cadascú es veu legitimat a dir la seua, p erò poques vegades s'aprofundeix en l'arrel de problema i es valor a en tota la seua dimensió la complexitat de l'assumpte que genera les dissensions. Hi han diversos temes controvertits: la tria i aplicació del repertori, la metodologia d'ensenyament, la indu

Vivim temps complexos. Supose que si el meu avi Tonico, que va prendre part en la Reirada de 1939 i va passar al camp de refugiats d'Argelers una llarga temporada, aixecara el cap i em sentira dir això em fotria una bescollada que em deixaria tremolant tres dies. Però cada generació viu unes circumstàncies històriques, i les que ens envolten actualment venen fortament marcades, entre altres aspectes, per l'ascens i consolidació del radicalisme religiós islàmic. I la gran massa social d'allò que denominem "Món occidental", suposadament culte i suposadament civilitzat, en lloc de respondre amb els arguments de la Raó i la Il·lustració es dedica contraposar altre integrisme de signe contrari, referint de forma ridícula les Croades i la pressa de Granada, difonent infàmies o apel·lant irresponsablement a un suposat "xoc de civilitzacions". Al País Valencià, el discurs adquireix caràcters encara més grotescos. El corrent d'opinió, vinculat prin