MEMÒRIES D'UN TABALETER

A l’anterior entrada començarem a tractar el tema referent a la melodia coneguda com pam parram pam que localitzem a diversos indrets de la nostra geografia. Però hi ha molts més exemples que tractarem a continuació. *Hem d’agrair les aportacions fetes per Francesc Bellmunt, gaiter d’Albocàsser, i a José Vicente Castel Ariño, gaiter de Morella, les aportacions fetes per a complementar aquesta segon part de l’entrada.   Fora de les nostres fronteres polítiques, també és una melodia que trobem a terres aragoneses. A Albalate del Arzobispo, a Terol, conserven el seu dance , molt emparentat amb les moixigangues i altres representacions publiques que incloïen balls, música, recitats, teatre... Aquesta melodia es coneguda pel nom de Las Higas , en el que sembla una clara al·lusió a la lletra de la nadala. S’empra per acompanyar una ball de cintes que ells en diuen vestir la Guirnalda , bàsicament el que ací coneguem com magrana, carxofa, ball del pal o labrar el palo entre altres

En la primera entrada dedicada la vinculació entre la dolçaina i la música culta vaig fer una comparança entre un Tourdion i determinades melodies de danses, concretament una de Callosa i una de Relleu. El meu amic Pepe Pérez, que casualment té orígens familiars en ambdós pobles, em va fer constar que totes dues melodies eren interpretades pel tio Tissa , de la nissaga dels Boronat de Callosa d’En Sarrià, i que ell també les havia escoltades en la música tradicional mallorquina. Aquest últim fet el vinculava amb la repoblació de molts pobles de la marina al segle XVII per part de gent vinguda de ses illes . Açò em va fer pensar al voltant de de la contaminació de melodies d’uns pobles a altres. Generalment s’associa al fet que era el mateix dolçainers el que visitava les diverses viles i repetia en totes el mateix repertori o, senzillament, que eren cançons de moda en el seu temps i que ara romanen al substrat de la memòria col·lectiva. No ens ha d’estranyar doncs que una ma

Deia el mestre Pere Calders que totes les persones, quan arriben a una certa edat, han tingut contactes amb el sobrenatural, i, quan ve a tomb i en tenen ganes, ho expliquen . Descregut com sóc per naturalesa sempre mire de reüll i amb un pel d’escepticisme aquest tipus d’experiències, així que ja podeu comprendre mai he tingut cap vivència d’aquest tipus i, si l’he viscut, ràpidament li he trobat una explicació racional al fenomen. Però que jo no acabe d’empassar-me determinades coses no vol dir que pel que fa a la dolçaina no hi existeixen determinades qüestions, quan menys curioses, dignes de ser mencionades. Ginjoler al Jardí Botànic de València Els primers elements els tenim a la pròpia construcció de l’instrument, o millor dit, en la fusta emprada per a fer-lo. El jinjolero es la madera reina para la construcción de instrumentos de viento. Las “gralles” viejas todas son de azufaifo. También lo eran las mejores castañuelas. Su madera tiene unes propiedades sónicas muy esp